L’Últim Sopar, o el Sant Sopar, és una pintura mural de Leonardo da Vinci que està situada al convent de Santa Maria delle Grazie de Milà (Itàlia), a la mateixa paret on es va pintar originalment, entre els anys 1495 i 1498. És considerada una de les millors obres pictòriques de la història de l’art.
Continguts
Descripció de la Santa Cena
La pintura representa l’escena de l’últim sopar de Jesús de Natzaret amb els seus 12 apòstols. D’esquerra a dreta, segons els caps, són: Bartomeu, Jaume el Menor, Andreu, Judes Iscariot, Pere, Joan, Jesús (al centre), Tomàs, Jaume el Major, Felip, Mateu, Judes Tadeu i Simó.
Característiques de L’últim sopar
El mural té unes dimensions de 8 metres i 80 centímetres d’amplada per 4 metres i 60 centímetres d’alçada. Està situat a la paret nord del refectori del convent de Santa Maria delle Grazie a Milà, on es va pintar originalment.
Va ser pintat al tremp i a l’oli sobre dues capes de guix esteses sobre l’arrebossat. Pel que sembla, aquestes tècniques van ser triades per Leonardo perquè no exigeixen la rapidesa que requereix la tradicional pintura a la fresca, ja que da Vinci no era especialment ràpid en l’execució de les seves obres, en aquesta ocasió va trigar uns 3 anys a acabar la pintura. Malauradament, l’ús d’aquesta tècnica va provocar un deteriorament ràpid de l’obra, que va requerir nombroses restauracions al llarg del temps.
Segons Giorgio Vasari o Matteo Bandello, Leonardo da Vinci estaria dies pintant frenèticament, des que sortia el Sol fins a l’última hora de la tarda, oblidant-se fins i tot de menjar, i altres dies es passaria hores contemplant la seva obra, donant-li a penes unes poques pinzellades, o sortint a passejar pels carrers de la ciutat buscant una cara per a Judes.
Història d’aquesta pintura
Pel que sembla, aquesta pintura va ser un encàrrec de Ludovico Sforza, duc de Milà, a Leonardo da Vinci l’any 1494. Per aquest motiu es trobarien les insígnies ducals pintades a les tres llunetes superiors.
A partir del moment en què la pintura es va exposar, va començar a rebre multitud de visites, també de molts artistes que contemplaven l’obra detingudament i la copiaven. La popularitat de Leonardo va créixer fins al punt de ser considerat principal artista d’Itàlia. Fins i tot el rei Francesc I de França es va plantejar arrencar la pintura de la paret per emportar-se-la al seu país.
L’església i el convent dominic de Santa Maria delle Grazie, juntament amb l’obra de Leonardo da Vinci, es van declarar Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1980.
Comprar productes de L’últim sopar
Recomanem un parell de puzles, un llibre i un llenç d’aquesta obra d’art.
Imatges: L’últim sopar. Leonardo da Vinci. Domini públic. – Ubicació de L’última cena de Leonardo da Vinci. Joyofmuseums. CC BY-SA